El passat dimecres 17 de desembre el Parlament Europeu debaté i votà les esmenes a l’eurodirectiva dels temps de treball, que tenia com a nucli l’aplicació del “opting out” (la possibilitat que el treballador negociés individualment amb l’empresari la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals) i que alguns professionals com metges o bombers només els fossin comptabilitzats dins les guàrdies les hores de treball efectiu.
Aquesta eurodirectiva, tal i com venia proposada pel Consell Europeu, significava el final de les relacions laborals tal i com les coneixem ara, trencant amb la jornada de 40 hores setmanals vigent a Europa des de l’any 1919 i la fi de la negociació col·lectiva, l’eina més important per a aconseguir una negociació justa i equilibrada entre empresari i treballadors.
El parlament europeu aprovà per àmplia majoria una sèrie d’esmenes defensades per l’eurodiputat socialista Alejandro Cercas que rebutjaven els continguts de l’eurodirectiva i que suposaran, que de moment, no pugui ser aplicada.
En aquestes votacions fou clau el paper del grup socialista al parlament europeu, d’on van procedir la major part de vots que feren possible la victòria aconseguida ahir; cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre la importància, sovint menystinguda, que tenen les eleccions al parlament europeu, i la necessitat que el proper juny surti elegida una cambra orientada a l’esquerra que garanteixi en el futur que no prosperaran possibles intents de tornar a aprovar mesures d’aquest tipus, cosa que no garantiria una cambra de majoria conservadora, donat el sentit majoritari a favor de l’eurodirectiva dins el Partit Popular Europeu.
Després de les votacions d’ahir la pilota queda sobre la teulada del Consell Europeu, que vista l’opinió majoritària dels representants de la ciutadania europea al Parlament, hauria de fer marxa enrrera en el seu intent de retornar les relacions laborals al S. XIX enlloc de fer-les avançar al S. XXI.
Des de la JSC-Barcelona, que des d’un ben prinicipi s’oposà a l’eurodirectiva i engegà la campanya “65 hores ni parlar-ne”, amb actes com la concentració davant de la seu del parlament europeu a Barcelona, l’edició de material per a conscienciar a la ciutadania del que s’estava debatent a Estrasburg i a Brusel·les i la participació a la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats, celebrem els resultats de les votacions d’ahir al Parlament Europeu, que suposen la victòria de la primera batalla d’una guerra, que amb l’esforç de tots, hem de guanyar.
